La PlataformaRPP, amb N.I.F. G-64904212, es una associació sense ànim de lucre constituïda i legalitzada el dia 1 de Juliol del 2008, inscrita amb el número de registre 37.837 en el Departament de Justicia de la Generalitat de Catalunya.
La creació i constitució de la PlataformaRPP va estar determinada per tres fets importants:
- El 20 de setembre del 2006, es va celebrar un judici al jutjat social número 8 de Barcelona, on tretze companys/es, de forma molt valenta, ja que encara estaven en situació de prejubilació i jubilació parcial, varen tramitar una demanda laboral contra "La Caixa", reclamant els drets garantits de jubilació establerts en l'antic RPP. La sentència va ser contraria als seus plantejaments.
- En el Butlletí de la Associació del Personal de "la Caixa", publicat a l’abril de 2008, apareix un extens article signat per Domènec Sarsa i Anton Gasol, on s’explica amb claredat tot el que va succeir durant el procés d'externalització, relat que es convertí en un revulsiu importantíssim per a tots els empleats que estaven en actiu l’any 2000.
- L’Enric Cuadra, antic company i ex-dirigent de la UGT i CGT, advocat i expert en temes de Previsió Social, donà suport col·laborant i ajudant a la creació de la PlataformaRPP, buscant i trobant arguments legals per endegar aquest projecte.
Un dels arguments principals per aconseguir la signatura de l'acord d'externalització del Règim de Previsió del Personal, fou que passaríem de tenir una expectativa de drets, fonamentada en la provisió matemàtica individual que de forma obligada ens feia "la Caixa", i ens era comunicada per la Comissió de Control del RPP, a tenir uns drets consolidats en un Pla de Pensions, canviant el que era una prestacio definida per una aportació definida. La realitat però ha estat ben diferent, ja que vàrem passar de tenir una pensió garantida, a tenir una expectativa de pensió.
Tanmateix, cal remarcar que una sentència del Tribunal Suprem promulgada el 31 de gener del 2001, poc temps després de la signatura de l'acord, reconeixia com a drets consolidats, els drets garantits pel antic Règim de Previsió del Personal de "la Caixa". Posteriorment, una altra sentència reconeixia el dret dels companys acomiadats a percebre la totalitat, o una part, dels drets reconeguts en l'antic RPP.
Les bases de càlcul per aconseguir un import (drets passats), que un cop capitalitzat, sumant-hi les aportacions periòdiques i la rendibilitat del propi Pla de Pensions, fos suficient per poder contractar el dia de la jubilació una renda vitalícia que permetés aconseguir una prestació similar a la que correspondria amb l'antic RPP, van ser tant precàries, que el resultat final per la majoria del col·lectiu, es va traduir en un menyscapte d'entre un 40% i un 60% del import que s'hauria obtingut amb el derogat Règim de Previsió del Personal.
Entre altres desgavells, cal destacar que va fer ús d'unes taules de mortalitat obsoletes, desfasades 18 anys, que havien de ser substituïdes obligatòriament tres mesos després de la firma de l'acord, quan en aquell moment ja hi havia dos tipus de taules actualitzades.
Malgrat tot, avui queda poca cosa d’aquelles pors que van induir, d’una manera precipitada i sotmesa a tot tipus de pressions i coaccions, a signar l’adhesió a un acord que ja d’entrada suposava un menyscapte d'entre un 10% i un 15%, depenent del Subplà de cada empleat, al marge del infravalorat càlcul dels drets passats, menyscapte que fou signat en un annex dels Acords Laborals, amagat deliberada i mancomunadament per les parts signants.
Fruits dels acords, es creà un Pla de Pensions, sistema d’ocupació, que al llarg dels darrers anys ha estat pèssimament gestionat per una Comissió de Control, formada per 14 membres, onze dels quals són nomenats pels sindicats i els tres restants pel promotor, que es reserva el dret de vetar les inversions. Una modificació posterior del Reglament del Pla de Pensions, va incloure una clàusula per impedir que els partícips majors de 60 anys, puguin mobilitzar els seus drets consolidats, estiguin o no en suspens, cosa que és realment incomprensible.
Vistes aquestes consideracions, la PlataformaRPP té marcades tres línies d’actuació molt clares:
- La primera reclamar per la via jurídica els drets garantits amb anterioritat a la firma dels Acords Laborals, que suposen en la majoria de casos un diferencial d'entre un 45% i un 60%, tant en capital com en pensió, ja sigui de jubilació, viduïtat, o orfenesa.
- Una segona actuació impugnant els canvis fets al Reglament a través del canvi d’especificacions on s’impedeix la mobilització dels drets consolidats.
- Finalment, demanar pels medis que corresponguin, la representativitat dels beneficiaris a la Comissió de Control del Pla de Pensions.
Així doncs, aquest relat justifica la necessitat de l'existència d'una entitat que aglutinés, i facilités la lluita a tots els afectats pel procés d'externalització del Règim de Previsió del Personal de "la Caixa", fins aconseguir el rescabalament dels drets que ens varen ser manllevats.
La PlataformaRPP va néixer amb aquest propòsit, i amb el compromís ferm i insubornable de no fer ni un pas enrere, en la defensa dels nostres afiliats, aglutinant forces i companys per emprendre totes les accions legals que calguin fins aconseguir-ho.
La finalitat de la PlataformaRPP és la defensa dels drets garantits pel Règim de Previsió de Personal (R.P.P.) dels empleats de "la Caixa", derogats en els Acords Laborals del any 2000, signats per la representació de l'entitat i els sindicats majoritaris, amb l'objectiu d'aconseguir el rescabalament de la pèrdua injustificada de drets que garantia l'antic règim.
Tota la informació tramesa abans de la signatura de l'esmentat acord, tant per la patronal com pels sindicats, ja apuntava a una pèrdua de valor en pensió, estimat entre el 10% i el 15%.
Cal esmentar, que aleshores no hi havia cap obligació, ni cap directiva europea que obligués a externalitzar el nostre Règim de Previsió del Personal, que tenia unes característiques singulars que el feien únic, tant a nivell estatal, com a nivell europeu.
Tanmateix, per part de “la Caixa” hi havia interès en fer-ho per diversos motius, exterioritzar el compromís de pensions li suposava a l’any 2001 un estalvi fiscal de molts milions, i conèixer l’import destinat a cobrir aquesta contingència era vital per la seva política expansiva.
Aleshores, perquè els nostres representants sindicals van acabar defensant i signant un acord tant lesiu per quasi la totalitat de la plantilla...?. - Quins motius ocults hi havia al darrere..?. - Què hi van guanyar...?.
L'acord suposava com a fet més important, passar d’una prestació definida i coneguda (sabíem la pensió que cobraríem l’endemà de la jubilació), a una aportació definida en forma de capital (que arribat el cas, es podria convertir en una renda vitalícia), que vindria donada per un capital en concepte serveis passats, més unes aportacions compromeses per l’empresa fins la data de jubilació, és a dir, en la majoria de cassos una aportació mensual del 7,50% sobre salari base, però calia tenir en compte que el capital final quedava subjecte a:
- A les polítiques d’inversió fetes per la comissió de control del Pla de Pensions.
- A les oscil·lacions del mercat financer, tant per l'evolució del Pla, com per la rendibilitat futura que podia suposar la contractació d'un vitalici a preu de mercat.
La realitat però ha estat ben diferent, ja que es va passar d'un sistema que tenia una pensió garantida, a un altre que tenia una expectativa de pensió, que degut a l’actual situació econòmica, ha suposat un gran menyscapte per a tot el col·lectiu.
El clima de por instaurat abans de la firma de l’acord per uns sindicats covards, febles, i oportunistes, ens van abocar a decidir-nos per una adhesió al Pla de Pensions, de resultat incert i sense cap clàusula que garantís uns mínims acceptables, més encara si tenim en compte que la quantitat aportada com a serveis passats, ja va sofrir una retallada d'entre un 10% i un 15%, depenent del subplà en que estava ubicat cada empleat. Malgrat tot, costa d'entendre com un acord tant lesiu, fos signat per gairebé la totalitat de la plantilla. Certament alguns ho van signar voluntàriament, però també en aquell procés va haver-hi coaccions i enganys, a costa de fer servir hipotètics i utòpics paràmetres de càlcul, que mai van complir-se i que varen originar en determinats casos pèrdues superiors al 50%. La gran paradoxa de tot això, és que el temps sempre posa les coses al seu lloc.
Finalment, val a dir que poc temps després de signar l’acord, el 31 de gener de 2001, una primera sentència del Tribunal Constitucional donava caràcter de dret consolidat els drets que garantia l’antic Règim de Previsió del Personal. Posteriorment, una segona sentència reconeixia els drets dels companys acomiadats, a percebre la quantia o part d’ella, dels drets garantits pel Règim de Previsió del Personal.